Primeres conclusions post 25N

Quatre conclusions ràpides del 25N:

- El principal error de CiU ha estat llegir els resultats del 2010 com a normals (estructurals), quan van ser extraordinaris (conjunturals). Entre els 62 diputats del 2010 hi havia molt vot prestat anti-tripartit que no era votant consolidat de CiU. Sobretot dels que oscil·len entre CiU i ERC, però també dels que votàven al PSC o PP (àrea metropolitana i Barcelona ciutat) i que no han repetit. No entendre això, ha exagerat unes espectatives massa optimistes. Més, si la participació augmenta tant.

- Per primera vegada, s’ha produït un clima electoral transversal que ha apel·lat al conjunt de la ciutadania. Normalment, només els mitjans catalans seguien intensament la campanya catalana i només els que s’informàven a través d’ells, es trobàven inmersos en ple clima electoral. Degut a la trascendència d’aquesta comtesa, hi ha hagut un seguiment constant i massiu de tots els mitjans espanyols. Això ha fet que els que només s’informen a través de Telecinco, també s’hagin sentit apel·lats per les urnes. Jordi Gonzalez com a metàfora. Això explica, en part, l’important augment de la participació a certs municipis i barris tradicionalment abstencionistes. I això ha tingut conseqüències negatives per la principal opció política.

- La crisi afecta a qualsevol govern. I més enllà d’estar present en l’agenda mediàtica a través de la vaga general i els desnonaments, és molt present entre la població ja que l’afecta molt directament. Això acava tenint efectes demolidors per a qualsevol govern.

- Hi ha molt de trasvassament de vot, però molt inmobilisme entre els blocs sobiranisme/espanyolisme. La fí del centripedisme català i l’inici d’un centrifuguisme similar al basc? Cada blocs té les seves pròpies alternatives partidistes per castigar a un o altre partit, sense afectar a la suma total de diputats sobiranistes o autonomistes.